Envellir en positiu.

Estàndard

A mesura que envellim el nostre cos se’n ressent, les facultats físiques es van perdent i els trastorns de salut tendeixen a acumular-se. Moltes persones també se’n veuen afectades psicològicament. La jubilació, la pèrdua d’influència social, el declivi d’algunes capacitats cognitives, la por de dependre d’altres persones i la visió cada vegada més propera del final són factors que poden passar factura, tot i que no a tothom.

El terme per descriure la por d’envellir és gerascofòbia. Encara que cal matisar que, com a tota fòbia, és una por irracional, un temor que provoca ansietat i que afecta a la qualitat de vida de qui el pateix. A més, no és un trastorn propi de la gent gran, ja que pot aparèixer a partir dels 30 anys amb la manifestació de les primeres arrugues.

En tot cas, la gerascofòbia com a por irracional afecta una minoria de persones, aquest sentiment de temor associat al pas dels anys que podem catalogar com a més racional és freqüent i comprensible.

Un article de Josep Lluís Conde Sala titulat Viure la vellesa positivament explica com les persones grans es poden adaptar millor a aquesta etapa de la vida. Posa en relleu la importància de conservar tant com sigui possible les capacitats físiques i cognitives.

Consells per fer front a l’envelliment amb una actitud positiva.

  • Cal considerar la vellesa com una etapa més de creixement personal, en la qual les activitats, les il·lusions i les relacions amb els altres poden i s’han de mantenir en un primer pla.
  • Cal defensar l’autonomia personal i social, fer el possible per conservar les capacitats físiques, les capacitats de decisió sobre la pròpia vida i les capacitats de relació, dignitat i respecte en el marc familiar i social.

  • Cal acceptar les limitacions i els canvis que comporta l’edat, tant en el pla físic com el pla afectiu i social.  Les xarxes de suport solen ser un element determinant per ajudar a esmorteir els efectes d’aquestes pèrdues.
  • És important que el tema de la mort no adquireixi una visió tràgica i assumir que el final de la vida és una cosa natural que forma part de la mateixa existència humana.

Recomanacions per conservar les capacitats físiques i mentals.

  • Practicar exercici físic: positiu tant per la salut física com psíquica, fins i tot per socialitzar si es practica en grup.
  • Prevenir les malalties: és important tenir cura de la dieta, evitar els hàbits tòxics com el tabac o l’alcohol, passar els controls mèdics pertinents, dormir 7 o 8 hores cada nit i cuidar de la higiene.
  • Ser mentalment actiu: conservar les capacitats sensorials utilitzant ulleres o audiòfons si cal, exercitar les capacitats intel·lectuals mitjançant lectura, jocs, etc., i exercitar la memòria.

No obstant això, afrontar l’envelliment amb una actitud positiva no es basa únicament en tenir cura del cos i el cervell, sinó que és fonamental l’actitud que es té davant d’aquesta etapa vital. 😉

Anuncis

Trastorns del son, què cal saber?

Estàndard

Els trastorns del son afecten un 30% de la població adulta en algun moment de la seva vida, pel que solen ser un dels motius més freqüents de visita al metge.

Les necessitats del son augmenten en situacions de major treball físic, exercici, malaltia, embaràs o estrès. A més solen variar amb l’edat, experimentant grans canvis si parlem de la durada total, la distribució en les 24 hores del dia i la composició estructural.

Per exemple, els nounats dormen unes 15 hores, els nens de 2 anys 11 hores, als 10 anys necessiten unes 10 hores i mitja, dels 16 als 65 anys la mitjana d’hores de son es de 7 i mitja i els majors de 65 dormen una mitja de 7 hores.

Tipus de son.

  • Son lent o NO REM. És l’encarregat de la restauració física i consta de 4 fases que van de menor a major profunditat.
  • Son ràpid o REM. S’encarrega de la funció cognitiva, és la fase on somiem (i on, per lo contrari, tenim malsons).

Trastorns del son.

  • Insomni: Dificultat per agafar el son, despertar-se contínuament a la nit.
  • Hipersòmnia: Augment del 25% del son habitual. Pot associar-se amb l’ansietat o la depressió lleu, l’abús dels hipnòtics o apnea del son.
  • Narcolèpsia: Crisi reiterada de son durant la vigília.
  • Roncs: Es produeixen per l’obstrucció mecànica temporal de les vies respiratòries altes i es molt freqüent en homes a partir dels 40 anys, especialment si pateixen obesitat.

  • Apnees: Es deuen a un col·lapse respiratori de la faringe per la pèrdua del to muscular.
  • Parasòmnies o síndrome de les cames inquietes: Són incomodes i doloroses parestèsies, sensació de formigueig a l’interior de les cames, que provoquen moviments espontanis e incontrolables.
  • Malsons: Episodis de temor amb agitació, sovint acompanyades de somnambulisme. Sorgeixen durant les fases no-Rem del son.
  • Somnambulisme: Caminar de manera semiinconscient durant el son sense adonar-se’n, freqüentment al final de la infància i durant l’adolescència.

Els trastorns del son són molt variables. A vegades apareixen com a efecte secundari d’altres malalties i d’altres vegades en són la causa de l’aparició d’algunes.

Tractament

Per dormir millor s’han de seguir uns hàbits de vida saludables cada dia, com practicar exercici i cuidar l’alimentació, ja que faciliten la conciliació del son. Cada trastorn té, a més a més, uns tractaments específics amb fàrmacs, teràpies conductuals i, a vegades, inclús cirurgia.

Abans de recórrer a l’ús de fàrmacs, en cas d’insomni lleuger, poden resultar eficaços aquests consells: intentar anar al llit i aixecar-se sempre a la mateixa hora, evitant canvis importants els caps de setmana; evitar discussions i preocupacions; dormir sense llum, no llegir ni veure la televisió al llit; evitar els sopars copiosos, deixant una estona entre el sopar i el moment d’anar al llit; fer exercici regularment i ajudar-se amb complements que portin melatonina.

Segueix els nostres consells i afrontaràs els trastorns del son.  😴

 

Consells i recomanacions per combatre la xerosis.

Estàndard

Quan apareix xerosis (sequedat de la pell) és important adoptar una sèrie d’hàbits de vida que contribueixin a atenuar les molèsties de la pell i augmentar l’eficàcia del tractament que s’estigui seguint.

A continuació us donem consells i recomanacions per mantenir la pell ben hidratada.

Consells d’higiene per la pell amb xerosis.

  • Evitar: els banys de llarga durada d’aigua calenta, dutxar-se vàries vegades al dia, utilitzar un gel de mala qualitat i/o grans quantitats de gel, fregar excessivament la pell, l’ús habitual de tovalloletes i gels de mans antisèptics.
  • Bons hàbits del rostre: Netejar-lo amb productes sense aclarat (llets, aigua miscelar…) i substituir el tònic amb alcohol per l’aigua termal.

  • Bons hàbits pel cos: Utilitzar un oli netejador o un gel sobregras, en comptes d’una esponja utilitzar les mans per ensabonar-se, assecar la pell sense fregar, fent tocs amb la tovallola o posar-se el barnús i aplicar la llet corporal amb la pell humida.

Recomanacions generals.

  • Seguir una alimentació variada i equilibrada. Ha d’incloure peix blau, fruites fresques i verdures ja que els àcids grassos omega-3 i 6 i els antioxidants tenen acció antiinflamatòria.
  • Evitar l’alcohol, el tabac i l’exposició prolongada al sol. Els rajos ultra violeta agredeixen la barrera cutània. A diari, aplicar un fotoprotector UVA i UVB que tingui com mínim factor de protecció 30. És preferible que no inclogui filtres químics.

Recomanacions específiques.

  • Aplicar a diari la crema hidratant pel rostre i pel cos. Si és necessari utilitzar-les dos cops al dia.
  • No aplicar perfums o locions amb alt contingut d’alcohol.
  • Utilitzar guants per rentar els plats, manipular els productes de neteja de la llar i els tints de cabell.
  • Es recomana no practicar natació. La immersió prolongada en aigua amb clor empitjora l’estat de la pell.

  • Utilitzar roba de teixits naturals (cotó, lli, seda). La llana, en canvi, pot irritar la pell nua. Per evitar el frec, utilitzar peces de llana que estiguin folrades o portar-les a sobre d’una samarreta de cotó.
  • Evitar la roba ajustada. Dificulta la circulació de la sang i en conseqüència, la arribada de nutrients a la pell.
  • A l’hivern, col·locar un humidificador a l’habitació. La calor de la calefacció redueix d’humitat i resseca la pell.

Seguint aquests consells ajudaràs a la teva barrera de la pell i combatràs la xerosis, ja ho veuràs! 😄

 

Refredat i grip, dues malalties diferents.

Estàndard

Probablement, almenys un cop a l’any, has patit de congestió nasal, esternuts, dolors musculars, febre, tos, mal de coll i/o cefalea que et deixen a casa com a mínim un parell de dies. La majoria no sap si està patint grip o un simple refredat, pel que tampoc sap com l’ha pogut contraure, si és contagiós o si l’està tractant correctament.

Al voltant del 50% de totes les infeccions respiratòries agudes són causades per la grip i el refredat, tot i que la freqüència d’aparició del refredat és més freqüent que el de la grip. Es donen fonamentalment a les estacions fredes i plujoses (tardor i hivern), tot i que això no vol dir que no es donin també a la primavera.

Tot i ser dues infeccions virals, els virus que les causen són ben diferents. En el cas del refredat comú, el virus que el provoca és el Rhinovirus. En canvi, la grip, està produïda per un virus que té tres tipus: l’A, el B i el C.

Els més rellevants són el A i el B, ja que el C no produeix epidèmies. El tipus B es presenta en brots més localitzats, pel que el més important per als humans és el A, que és el que causa les epidèmies.

Aquest virus va variant segons les proteïnes que l’envolten fent que canviï amb freqüència i sent responsable que s’aconselli la vacunació anualment del cep de l’any en qüestió.

El virus de la grip i el del refredat es transmeten de manera molt similar. Generalment la infecció es produeix per via aèria a través de les gotetes que expulsem al parlar, tossir o esternudar. També ens podem contagiar per contacte directe, tocant un objecte contaminat recentment per un malalt.

És important per evitar el contagi rentar-se les mans amb freqüència, humidificar l’ambient i ventilar-lo, tapar-se la boca i el nas en tossir o esternudar i no compartir utensilis domèstics.

Principals símptomes

El refredat generalment cursa sense febre, metre que la grip ho fa amb febre i calfreds. A més s’acompanya amb freqüència de cefalea, dolors musculars, malestar general, falta d’energia, pèrdua de gana i tos (seca o irritativa, o productiva), mentre aquests símptomes no solen aparèixer, o si ho fan són menys intensos i de menor durada.

On trobem similituds de símptomes és a escala de rinofaringe. Totes dues malalties causen congestió nasal, rinorrea, molèsties de coll i/o esternuts.

Tractament a seguir

Com són infeccions virals, els antibiòtics no són efectius, per tant no s’han de fer servir a menys que ho indiqui un metge a causa d’una complicació infecciosa bacteriana.

El recomanable tant per la grip com pel refredat és beure aigua abundantment, evitar el consum d’alcohol o tabac, evitar els canvis bruscos de temperatura i protegir-se del fred.

En el cas dels medicaments, serà necessari en ambdós casos l’ús de paracetamol o ibuprofé per controlar la febre i millorar la simptomatologia general.

  • La tos productiva, que ajuda a eliminar la mucositat, no és convenient suprimir-la, a no ser que sigui tan molesta que dificulti la son o una activitat normal. Per facilitar l’expulsió del moc es poden recomanar fàrmacs mucolítics o expectorants.

  • En cas de tos seca es poden utilitzar fàrmacs antitussígens que impedeixin el reflex de la tos a nivell central.
  • Per la congestió nasal es poden recomanar descongestionants tòpics o sistèmics. Els tòpics tenen menys efecte a nivell general, però poden provocar un efecte rebot, és a dir, com més el fem servir major serà la congestió. Els sistèmics duran més temps i no produeixen irritació local, però poden augmenta la pressió arterial o el sucre en sang.

Ara que ja tens tota la informació necessària, no oblidis descansar i beure molts líquids! 🥛😉