Emocions i alimentació en l’edat pediàtrica.

Estàndard

El menjar és pura emoció, però també hi ha una part fosca en aquesta relació, ja que a vegades les emocions negatives o la inestabilitat ens fan menjar malament i d’una manera compulsiva. Però, perquè passa tot això? Hem de tenir en compte que el primer aliment que reconeixem com segur és la llet materna, que es compon majoritàriament de sucres i greixos. Per això sempre tindrem un vincle especial, més o menys potent, amb els aliments rics en greixos i/o sucres.

Perquè ens agrada tant menjar el que no ens convé?

El nostre organisme reconeix els aliment calòrics com una cosa segura i energètica. Això ens aniria bé si visquéssim en un moment de manca d’aliments, però no és el cas. Per aquest motiu cal que no fomentem en els nens aquesta afinitat a aliments massa calòrics, rics en greixos o sucres, ja que només aconseguirem afavorir futurs problemes de salut.

Durant la infància és prioritari que evitem barrejar alimentació i emoció, ja que estem influenciant el comportament del nen respecte al menjar quan sigui adult. Si en els més petits els consolem la tristor o les decepcions amb menjar, estem reforçant un comportament negatiu respecte a altres aliments més saludables. Per exemple, si els diem que si es mengen les verdures o el peix podran menjar gelat, estem generant el missatge de què el dolç és per gaudir i, per tant, les verdures i el peix no.

Per aconseguir una educació alimentaria correcta, hem d’ensenyar als nens igual que els ensenyem a caminar, llegir, escriure, rentar-se les dents o vestir-se. És molt necessari que l’acte de menjar sigui un moment relaxant i sense presses, agradable i positiu i que no hi hagin emocions negatives relacionades amb el menjar.

I recorda, no només mengem pel gust, la cuina i el menjar activen tots els nostres sentits!

Anuncis

Aliments que ens protegeixen del fred

Estàndard

Ja ha arribat el fred! Després de passar gran part de la tardor en màniga curta, ara ja podem treure de l’armari la jaqueta gruixuda i la bufanda. L’arribada del fred també comporta les infeccions gastrontestinals o respiratòries que són típiques d’aquesta època.

fredA part de recuperar la roba d’hivern, tenim altres maneres de protegir-nos del fred! Com ho podem fer? Hi ha aliments que ens ajudaran a combatre el fred.

Aliments que ens protegeixen del fred

  • Un bon caldo: el típic brou de l’àvia, a part de ser un bon remei contra el fred, ens ajudarà a protegir-nos dels refredats. Les sopes de patata, ceba, pastanaga, api, pollastre, redueixen la inflamació de les mucoses que es produeix quan hi ha una infecció de les vies respiratòries altes.
  • Probiòtics i prebiòtics:

Els aliments probiòtics contenen bacteris amics que colonitzen la flora intestinal, que és l’encarregada que el sistema immunitari funcioni adequadament. Un d’aquests aliments probiòtics és el iogur, que ens ajudarà a prevenir molèsties gastrointestinals i, fins i tot, els refredats.

Els prebiòtics són substàncies vegetals no digeribles que actuen d’aliment per als bacteris amics. Trobarem prebiòtics de manera natural en aliments com: espàrrecs, blat, ceba, carxofes, alls, remolatxa, etc.

  • Dieta mediterrània: una dieta mediterrània variada ens ajudarà a combatre les malalties típiques d’aquesta època. Les vitamines que més ens interessen per protegir-nos són l’A i la C.

Vitamina A: la trobarem en làctics i derivats, carns i ous. Una de les seves funcions és la de millorar l’estat de la pell a causa del fred, i prevenir clivelles i erosions.

Vitamina C: la trobarem en verdures i hortalisses. És antioxidant i prevé i escurça els refredats.

comida-de-inviernoA part de seguir aquests consells dietètics, ens pot ajudar a combatre el fred i els seus efectes, prendre un complement alimentari a base de probiòtics. Aquest complement ens servirà per mantenir un bon equilibri intestinal.

El meu fill no menja bé, què faig?

Estàndard

Si et costa que el teu fill mengi correctament, aquesta entrada t’interessa perquè donarem algunes pautes que et poden ajudar. Sabràs que el teu fill no menja correctament o adequadament si compleix alguna o vàries d’aquestes conductes:

  • Crea conflictes durant els àpats
  • Menja amb una lentitud extrema
  • Menja poca quantitat
  • Només menja un número molt limitat d’aliments i rebutja provar-ne de nous
  • Té una gran atracció o rebuig per alguns aliments
  • Normalment mengen poca verdura, fruita i peix

alimentacio_2Per tenir una vida saludable és bàsic tenir una alimentació correcta, sobretot durant la infància que és quan hi ha l’etapa de creixement. Una dieta que sigui poc adequada pot derivar en trastorns alimentaris en el futur,  tenir baix nivell d’energia, motivació, curiositat, desenvolupament físic subòptim.alimentacioPerquè el teu fill mengi millor, hi ha una sèrie de bons hàbits o costums alimentaris que et poden ajudar.

Què puc fer perquè el meu fill mengi millor?

  • Tenir paciència i ser molt persistents i sistemàtics, ja que els canvis són lents.
  • Menjar en família, tots asseguts i en un lloc fixe.
  • No donar-li menjar entre àpats.
  • No deixar-li joguines aprop, així evitarem que es distregui.
  • Anticipar-nos a tot allò que ell ens pot demanar i fer-ho abans de seure a taula: rentar les mans, anar al lavabo,…etc.
  • Abans de començar l’àpat, li recordarem les normes bàsiques i el que esperem d’ell: que mengi assegut, en un temps estipulat,…etc. Quan tingui un bon comportament i compleixi aquestes normes el reforçarem positivament.
  • No l’obligarem ni el forçarem: el menjar ha de ser un moment tranquil i agradable.
  • Li traurem el plat quan tothom hagi acabat i considerem que ja s’ha acabat el temps de l’àpat.
  • Podem fer participar el nen: ajudant a parar taula, portant el plat a la cuina,…etc.

Tal com hem dit, els canvis són lents. No ens hem de desanimar si el primer dia no surt tot com voldríem, es tracta d’anar millorant a poc a poc. Mentre encara no mengi correctament pot ser que el nostre fill tingui algun dèficit nutritiu.  Això ho podrem compensar, donant-li un aliment complementari que proporciona els macronutrients, vitamines i minerals necessaris per a l’etapa de creixement.

alimentacio_3