Refredat i grip, dues malalties diferents.

Estàndard

Probablement, almenys un cop a l’any, has patit de congestió nasal, esternuts, dolors musculars, febre, tos, mal de coll i/o cefalea que et deixen a casa com a mínim un parell de dies. La majoria no sap si està patint grip o un simple refredat, pel que tampoc sap com l’ha pogut contraure, si és contagiós o si l’està tractant correctament.

Al voltant del 50% de totes les infeccions respiratòries agudes són causades per la grip i el refredat, tot i que la freqüència d’aparició del refredat és més freqüent que el de la grip. Es donen fonamentalment a les estacions fredes i plujoses (tardor i hivern), tot i que això no vol dir que no es donin també a la primavera.

Tot i ser dues infeccions virals, els virus que les causen són ben diferents. En el cas del refredat comú, el virus que el provoca és el Rhinovirus. En canvi, la grip, està produïda per un virus que té tres tipus: l’A, el B i el C.

Els més rellevants són el A i el B, ja que el C no produeix epidèmies. El tipus B es presenta en brots més localitzats, pel que el més important per als humans és el A, que és el que causa les epidèmies.

Aquest virus va variant segons les proteïnes que l’envolten fent que canviï amb freqüència i sent responsable que s’aconselli la vacunació anualment del cep de l’any en qüestió.

El virus de la grip i el del refredat es transmeten de manera molt similar. Generalment la infecció es produeix per via aèria a través de les gotetes que expulsem al parlar, tossir o esternudar. També ens podem contagiar per contacte directe, tocant un objecte contaminat recentment per un malalt.

És important per evitar el contagi rentar-se les mans amb freqüència, humidificar l’ambient i ventilar-lo, tapar-se la boca i el nas en tossir o esternudar i no compartir utensilis domèstics.

Principals símptomes

El refredat generalment cursa sense febre, metre que la grip ho fa amb febre i calfreds. A més s’acompanya amb freqüència de cefalea, dolors musculars, malestar general, falta d’energia, pèrdua de gana i tos (seca o irritativa, o productiva), mentre aquests símptomes no solen aparèixer, o si ho fan són menys intensos i de menor durada.

On trobem similituds de símptomes és a escala de rinofaringe. Totes dues malalties causen congestió nasal, rinorrea, molèsties de coll i/o esternuts.

Tractament a seguir

Com són infeccions virals, els antibiòtics no són efectius, per tant no s’han de fer servir a menys que ho indiqui un metge a causa d’una complicació infecciosa bacteriana.

El recomanable tant per la grip com pel refredat és beure aigua abundantment, evitar el consum d’alcohol o tabac, evitar els canvis bruscos de temperatura i protegir-se del fred.

En el cas dels medicaments, serà necessari en ambdós casos l’ús de paracetamol o ibuprofé per controlar la febre i millorar la simptomatologia general.

  • La tos productiva, que ajuda a eliminar la mucositat, no és convenient suprimir-la, a no ser que sigui tan molesta que dificulti la son o una activitat normal. Per facilitar l’expulsió del moc es poden recomanar fàrmacs mucolítics o expectorants.

  • En cas de tos seca es poden utilitzar fàrmacs antitussígens que impedeixin el reflex de la tos a nivell central.
  • Per la congestió nasal es poden recomanar descongestionants tòpics o sistèmics. Els tòpics tenen menys efecte a nivell general, però poden provocar un efecte rebot, és a dir, com més el fem servir major serà la congestió. Els sistèmics duran més temps i no produeixen irritació local, però poden augmenta la pressió arterial o el sucre en sang.

Ara que ja tens tota la informació necessària, no oblidis descansar i beure molts líquids! 🥛😉

Anuncis

Tos, com tractar-la?

Estàndard

Com cada any, l’arribada del fred ens fa arribar les malalties respiratòries que es converteixen en el pa de cada dia de les consultes pediàtriques.

Dins d’aquestes malalties, un dels símptomes més molestos i que suposa un dels principals motius de consulta és la tos.

Little girl coughing at the doctorTipus de tos i causes que l’originen:

  1. Tos de gos: és una tos molt alarmant però no sol implicar gravetat. El seu origen sol ser una laringitis espasmòdica, és a dir, inflamació de la laringe. En principi, desapareix sola, però en cas de que no sigui així, el pediatre receptarà corticoides via oral o esteroides inhalats.
  2. Tos humida: és una tos densa, lenta i empitjora a la nit. Els mocs es solen trobar al pit del nen. En aquest cas cal controlar l’aparició d’altres símptomes com la dificultat al respirar, febre alta persistent, fatiga o pèrdua de gana, que són indicadors de grip, bronquitis, asma o pneumònia. Com que aquesta tos indica un procés infecciós cal que el pediatre segueixi l’evolució del procés. El més indicat per fluïdificar la mucositat és beure molta aigua.
  3. Tos seca: el nen té molts mocs al nas, pot tenir febre i una tos-seca-ninostos seca, irritativa, ronca… Aquests símptomes poden mantenir-se invariables una setmana o empitjora en qüestió de dies. La majoria de les vegades aquesta tos forma part d’un refredat i està provocada per la inflamació de la faringe. Si al nen li fa molt de mal la gola de tant tossir pot prendre algun antiinflamatori.
  4. Tos amb “pitus”: Cada cop que el nen tus, o fins i tot, quan respira, sembla tingui un xiulet al pit. Aquesta tos és típica de processos asmàtics i bronquitis. El primer que cal fer és anar al pediatre per fer-ne el diagnòstic i receptar-li la medicació adequada en funció de la causa.
  5. Tos nerviosa: és una tos seca, irritativa, que no té per finalitat expulsar el moc. Normalment és degut a una situació d’estrès i sol ser més freqüent en adults. En principi, el nen deixa de tossir a la nit quan està relaxat.

Ara ja coneixes els diferents tipus de tos i què pots fer en cada cas! 😉