Falsos mites sobre la suor

Estàndard

La suor és un líquid compost per aigua (99%), sals minerals, creatinina, àcid làctic, urea i àcid úric, entre altres substancies. El produeixen les glàndules sudoríferes, que es trobes a la pell de tot el cos, tot i que són més abundants a les aixelles, el pit, el palmell de les mans, a la planta dels peus i a la cara. Inicialment és inodor, produint olor quan s’hi desenvolupen bacteris que alteren la seva composició química.

Té la funció d’ajudar-te a regular la temperatura corporal i, alhora, contribueix a la creació del mantell àcid que protegeix la pell de virus, fongs i bacteris. El sistema nerviós central regula la quantitat de suor que produïm, que depèn de diversos factors:

  • La temperatura ambiental: com més calor faci, més suarem perquè el cos es refredi.
  • L’edat: Amb els anys les glàndules sudoríferes es deterioren i produeixen menys suor, per això la gent gran té més risc a patir un cop de calor a l’estiu.
  • L’exercici físic: Quan fem exercici intens, la producció de suor augmenta fins a vint vegades.

Trastorns que afecten la suor.

Tant la suor excessiva com la falta d’aquesta pot ser conseqüència d’alguna alteració a la salut, per exemple:

  • La hiperhidrosis: És una sudoració excessiva sobre tot a les axil·les, la cara, les mans i els peus. Pot anar acompanyada de trastorns com la dermatitis o infeccions per fongs i bacteris. És igual de freqüent en ambdós sexes i es sol manifestar a partir de la pubertat.

  • La hipohidrosis: La producció insuficient de suor, o la anhidrosis, absència total de sudoració, són molt menys freqüents. Les persones que pateixen aquests trastorns han de controlar al màxim la seva temperatura corporal, mantenint-se a llocs frescos per evitar els cops de calor.

Falsos mites

  • Suar molt ajuda a aprimar-se? Amb la suor només perdem aigua i sals minerals, no greix. Per això augmentar la sudoració amb faixes reductores no només no ajuda a aprimar-se, sinó que pot resultar perjudicial per la salut ja que augmenta la temperatura i afavoreix la deshidratació.
  • Suant eliminem toxines? A través de la suor només eliminem un 1% de les toxines. La resta de substancies es processen al fetge i als ronyons.
  • Com més begui, més suaré? En realitat, són els ronyons els encarregats de regular els líquids del cos. El que si que augmenta la sudoració és el menjar picant, pel seu contingut en capsaicina, una substancia que enganya al cervell, fent-li creure que la temperatura corporal està augmentant perillosament.

Ara que ja ho sabeu tot sobre la suor, no oblideu compensar la pèrdua de líquids bevent aigua, sucs naturals, infusions i altres begudes que ajudin a rehidratar-vos!

Anuncis

Mareig i vertigen: dos problemes molt molestos.

Estàndard

Els marejos, desequilibris o vertígens són uns símptomes molt desagradables que es produeixen amb molta freqüència entre la població. La causa pot ser un simple problema del sistema auditiu o tenir una causa més profunda e important. Es tracta d’una consulta molt comú tant a serveis d’urgència hospitalària, d’atenció primaria com a les farmàcies. Sol ser més freqüent en persones majors de 50 anys, sent una de les principals causes responsables de baixes laborals.

Diferenciar símptomes semblants.

  • Mareig: És l’alteració a l’orientació de l’espai, però sense sensació de moviment. Sol anar acompanyat d’atordiment, confusió o visió ennuvolada. Pot ser fisiològic, com el mal d’alçades, o patològic, causat per hipoglucèmia, fàrmacs o drogues.
  • Inestabilitat o desequilibri: És la dificultat per mantenir l’equilibri dret.
  • Vertigen: És la falsa sensació de moviment o la pèrdua d’orientació espacial, amb una percepció de desplaçament d’objectes en referencia al pacient o al reves, normalment en moviment rotatori.

Determinades estructures molt complexes i sensibles internes de l’oïda són les encarregades a la detecció i anàlisis dels moviments i posició del cap a l’entorn. Quan es produeixen alteracions en aquestes estructures o a les connexions nervioses es solen produir els trastorns del vertigen.

La majoria de casos de vertigen són les que es coneixen com a vertigen perifèric, que es produeixen per una lesió de les estructures de l’oïda interna i, tot i les molèsties que produeix, solen ser alteracions no molt importants. En el cas del vertigen central pot ser degut a altres alteracions no auditives com lesions nervioses, tumors, traumatismes o accidents vasculars cerebrals. Per això és important acudir al centre de salut perquè puguin diagnosticar ràpidament i derivar a l’hospital si es tractés d’una alteració més important.

Com tractar els vertígens?

Existeixen tractaments molt eficaços per les crisis de vertigen perifèric, que sempre hauran de ser receptats per un metge, el qual valorarà si afegir també algun medicament per tractar els símptomes digestius com les nàusees o vòmits. És important seguir els consells del farmacèutic en referencia a la posologia d’aquests medicaments, a més de revisar la medicació actual per si algun d’ells pogués ser un inductor del atac de vertigen.

A més dels tractaments disponibles, es fonamental seguir una serie de mesures per atenuar els símptomes, com per exemple: en la fase aguda inicial mantenir repòs al llit, intentar relaxar-se i mantenir una actitud tranquil·la, disminuir la llum, evitar fumar o consumir alcohol i evitar moviments de cap bruscos al menys dos dies després.

Recorda! Si pateixes cap dels símptomes llistats anteriorment, acudeix al metge per tractar-ho el més aviat possible.

Mantingues els mosquits allunyats!

Estàndard

Després d’una primavera tan plujosa és l’hora de que amb la calor proliferin els mosquits. Tant si viatges a països tropicals com si vas a la costa o a la muntanya, la protecció contra els mosquits és necessària.

Quins efectes provoca?

Tot i que al nostre entorn la picada d’un mosquit no resulta perillosa, molesta ja que produeix una afecció local que es manifesta amb un edema cutani, eritema i pruïja, és a dir, picor a la pell. Aquesta reacció sorgeix perquè quan el mosquit pica succiona la sang per alimentar-se, però alhora injecten una secreció de saliva anticoagulant i vasodilatadora, que és el que provoca la irritació a la zona.

Com prevenir la picada?

Tant si anem a països tropicals com si ens quedem a casa, és important seguir aquestes mides de prevenció per evitar que ens piquin:

  • El mosquit que transmet la malària sol atacar entre el vespre i la matinada, pel que s’ha de potenciar la protecció durant aquest període. Es recomana sortir de nit amb màniga i pantaló llarg, i amb roba de color clara.
  • Dormir amb les portes i les finestres tancades o disposar de teles metàl·liques.
  • Col·locar una mosquitera al voltant del llit, assegurant que no estigui trencada o que no s’ha quedat cap insecte a dins.
  • És fonamental la utilització de repel·lents d’insectes.

screen

Com escollir un bon repel·lent?

Un repel·lent és un compost químic, natural o sintètic que al aplicar-los sobre la pell els insectes no s’hi posen, i per tant no es produeix la picada. És important que tinguis en compte que sigui un producte eficaç i segur, et recomanem que tinguis present aquestes propietats per encertar a l’hora d’escollir:

  • Que sigui efectiu per diferents tipus d’insectes, no només per a mosquits, ja que les paparres o la mosca negre també piquen.
  • Que no sigui tòxic per que la nostre salut no corri ni el més mínim perill, sobre tot en el cas dels nens que poden tocar el producte i dur-se les mans a la boca.
  • Que no tingui cap perfum perquè no sigui desagradable la seva aplicació.
  • Que sigui fàcil d’aplicar i que la textura no sigui enganxifosa ni oliosa perquè no hi hagi cap excusa a l’hora d’utilitzar-lo.

Un últim consell: Si surts a menjar a l’aire lliure, cobreix els aliments, llaunes i gots i tanca bé les escombraries per evitar els insectes!

Un altre cop otitis?

Estàndard

A l’estiu, entre la calor, els banys prolongats a la piscina o al mar, la pell que cobreix l’oïda s’altera, pateix amb els canvis d’acidesa i la capa que la cobreix tendeix a desaparèixer, milloren les condicions perquè les bacteris proliferin causant la infecció a l’oïda.

SÍMPTOMES

  • Picor i envermelliment.
  • Dolor, que pot ser moderat o arribar a ser insuportable.
  • Pot donar-se supuració.
  • Sensació de tap o de pèrdua d’audició lleu.

COM ACTUAR

El primer que s’ha de fer si un nen es queixa de mal d’orella és acudir al pediatra, perquè sigui ell qui valori l’estat de la infecció i prescrigui el medicament més adequat. Generalment la otitis es tracta amb gotes òtiques que contenen antibiòtics i s’apliquen directament a l’orella. Si la inflamació de l’oïda externa fos més important sol ser necessari l’ús de gotes que a més a més portin corticoides.

Es important tenir en compte que s’ha de complir la pauta de tractament establerta pel metge perquè no es produeixin resistències als antibiòtics en el futur i tenir en compte que durant el tractament es millor no banyar-se a la piscina o a la platja.

COM PREVENIR-LA

Tot i que no sempre es possible prevenir la aparició d’infeccions a l’oïda és important seguir aquests consells:

  • Seca molt be les orelles desprès dels banys amb una tovallola.
  • No utilitzis bastonets de cotó per la higiene diària. A més del risc de perforar el timpà existeix la possibilitat de generar una petita lesió que afavoriria l’aparició de otitis.
  • La cera pròpia de les orelles ens protegeix de les infeccions, així que no cal obsessionar-se amb la cera del canal auditiu ja que és allà on fa la funció protectora.
  • L’excés de sudoració, l’estrès i els ambients polsosos també podrien afavorir aquest tipus d’infeccions a les orelles.
  • En cas de patir otitis amb freqüència s’aconsella utilitzar taps per evitar l’entrada d’aigua a l’orella durant els banys.

Segueix aquests consells i gaudeix d’unes vacances d’estiu sense problemes! 🏊‍💦

A l’estiu: més sol

Estàndard

A l’estiu és quan hi ha més campanyes sobre la protecció solar. És fan en aquesta època perquè és quan el sol té més intensitat i per tan t’has de protegir més, però s’ha de recordar que les recomanacions sobre les mesures de protecció de la pell s’han de fer durant tot l’any.

Què puc fer des de casa?

Les autorrevisions són molt importants! Si tens la costum de revisar-te la pell, pots observar les pigues i els seus canvis. Ho pots fer un cop al mes i no t’has de deixar cap zona: la cara (inclús darrera les orelles), el cuir cabellut, les mans, entre els dits, en els braços, les aixelles,  el pit (sota les mames), i per l’esquena i els glutis utilitza un mirall.

A més de posar-te protecció solar també et recomanem de posar-te una crema o gel per fer un peeling a la pell.

Com triar la protecció adequada?

Per triar un protector solar s’ha de tenir en compte el seu  factor de protecció solar   (FPS)  que és el numero que ens dóna  idea de quant temps pot estar exposada la pell al sol amb aquest nivell de protecció. En funció del fototip de la nostra pell i de la quantitat de radiació ultraviolada (UVI), triarem un o altre FPS per protegir-nos adequadament:

Classificació dels fototips

Fototip I  II  III  IV
¿Es bronzeja? Mai A vegades  Sempre Sempre

 

¿Es crema? Sempre A vegades  Rares vegades Mai

 

Color de pèl  Pèl-roig  Ros  Castany Negre

 

Color d’ulls  Blau Blau/Verd Gris/Marró Marró

En conseqüència, a major radiació i menor nombre de fototip, necessitarem un filtre solar més gran:

Elecció adequada del FPS segons el fototip i l’UVI (radiació ultraviolada)

UVI Fototip I Fototip II Fototip III Fototip IV
1-3 15-20 15-20 15-20 15-20
4-6 30-50 30-50 15-20 15-20
7-9 50+ 30-50 15-20 15-20
>10 50+ 50+ 30-50 15-20

Recorda que perquè el fotoprotector actui correctament és necessari:

  • Aplicar-lo a casa, uns 30 minuts abans de sortir al carrer i no fer-ho quan arribem a la platja o a la piscina.
  • Fer-ho quan la pell està seca.
  • Tornar-lo a posar després de banyar-te al mar o a la piscina.
  • Posar-te una quantitat important i per tot el cos.

Ara que ja estàs ben informat sobre el sol ja podràs  gaudir-lo durant  les vacances 😉