Emocions i alimentació en l’edat pediàtrica.

Estàndard

El menjar és pura emoció, però també hi ha una part fosca en aquesta relació, ja que a vegades les emocions negatives o la inestabilitat ens fan menjar malament i d’una manera compulsiva. Però, perquè passa tot això? Hem de tenir en compte que el primer aliment que reconeixem com segur és la llet materna, que es compon majoritàriament de sucres i greixos. Per això sempre tindrem un vincle especial, més o menys potent, amb els aliments rics en greixos i/o sucres.

Perquè ens agrada tant menjar el que no ens convé?

El nostre organisme reconeix els aliment calòrics com una cosa segura i energètica. Això ens aniria bé si visquéssim en un moment de manca d’aliments, però no és el cas. Per aquest motiu cal que no fomentem en els nens aquesta afinitat a aliments massa calòrics, rics en greixos o sucres, ja que només aconseguirem afavorir futurs problemes de salut.

Durant la infància és prioritari que evitem barrejar alimentació i emoció, ja que estem influenciant el comportament del nen respecte al menjar quan sigui adult. Si en els més petits els consolem la tristor o les decepcions amb menjar, estem reforçant un comportament negatiu respecte a altres aliments més saludables. Per exemple, si els diem que si es mengen les verdures o el peix podran menjar gelat, estem generant el missatge de què el dolç és per gaudir i, per tant, les verdures i el peix no.

Per aconseguir una educació alimentaria correcta, hem d’ensenyar als nens igual que els ensenyem a caminar, llegir, escriure, rentar-se les dents o vestir-se. És molt necessari que l’acte de menjar sigui un moment relaxant i sense presses, agradable i positiu i que no hi hagin emocions negatives relacionades amb el menjar.

I recorda, no només mengem pel gust, la cuina i el menjar activen tots els nostres sentits!

Anuncis

Com tranquil·litzar un nadó amb còlics?

Estàndard

El còlic del lactant és un trastorn molt freqüent en els nadons que provoca un plor irritable difícil de calmar. Acostuma a desaparèixer de forma espontània entre el quart i el cinquè mes de vida.

colic del lactant

Els pediatres adverteixen de la importància de no sacsejar els més petits per aconseguir calmar-ne el plor. Aquestes sacsejades poden provocar lesions importants al bebè, per això els experts recomanen mantenir sempre la calma, mirar de no irritar-se si el lactant plora i tenir paciència per no empitjorar la situació.

Consells per als pares:

  • Agafar el nadó a coll per reconfortar-lo, buscant una posició que faci que es trobi més tranquil i transmetre-li calma.
  • Canviar d’ambient, ja sigui sortir de casa o canviar d’habitació.
  • Comprovar que no s’hagi empassat molt d’aire en la presa i ajudar a eliminar els gasos subjectant-lo un minut en posició vertical perquè pugui expulsar-los fent un rot.
  • Si el nadó s’alimenta de llet materna, la mare hauria d’intentar eliminar de la dieta, mentre durin els còlics, aliments com lactis, cafeïna, ous o ceba.

bebe-en-brazos

Esperem que aquestes recomanacions us ajudin a fer més suportable els còlics del teu fill!

Al·lèrgia durant la infància.

Estàndard

Encara que no tots els nens neixen amb al·lèrgies, aquestes afecten cada vegada a més persones. Es caracteritza per símptomes com aparició de mocs, picor als ulls i lleus granissades i són font de molèsties. Alhora, poden afectar de manera significativa la qualitat de vida del nadó com dels pares.

I doncs, què és una al·lèrgia i com es desenvolupa? És una hipersensibilitat del sistema immunitari. Això passa quan aquest sistema reacciona de manera excessiva davant de substàncies normalment inofensives, com poden ser determinats aliments, el pol·len o la pols, i pot ser un indici que el sistema immunitari està desequilibrat.

Ja que entre el 70% i el 80% de les nostres cèl·lules immunitàries resideixen a l’intestí, una microbiota o flora intestinal saludable contribueix a un sistema immunitari sa. El desenvolupament i manteniment d’una bona flora bacteriana amb bacteris beneficiosos poden ajudar a reduir el risc d’al·lèrgies.

Un dels millors camins per garantir que el teu nadó tingui una flora intestinal equilibrada i un desenvolupament normal del sistema immunitari és la lactància materna gràcies a la seva composició única en proteïnes, oligosacàrids prebiòtics i bacteris beneficiosos com els probiòtics, entre d’altres.

Si no és possible donar-li el pit, consulta sempre amb el teu metge perquè consideri l’opció de recomanar-te una llet de fórmula amb prebiòtics i probiòtics per ajudar que el nadó tingui una microbiota saludable. 👩‍⚕️👌

 

Lactància i medicaments

Estàndard

La lactància és la fase de la vida en la que la mare proporciona la seva llet al nadó, i que aquest és el seu únic aliment. D’aquesta manera es subministraran els nutrients necessaris per  un desenvolupament normal. Però també, si la mare pren medicaments aquests són susceptibles de passar al nen lactant juntament amb la resta de nutrients de la llet materna.

En un altra entrada del nostre blog ja vam parlar sobre problemes i solucions en la lactància , però en aquesta entrada en centrarem en donar uns consells pràctics per una medicació sense riscos en la lactància.

Consells pràctics per una medicació sense riscos:

  1. Només si és necessari. El primer que s’ha de tenir en compte és que, els medicaments només s’han de prendre si són totalment necessaris i seleccionar els més innocus dins dels disponibles.
  2. Separar la medicació de les preses. Seria molt recomanable administrar-los tres o quatre hores abans de la presa, o quinze minuts després de la presa. D’aquesta manera es podria aconseguir de que d’aparèixer a la llet, ho fes en les quantitats menors.
  3. La concentració màxima de medicament a l’organisme, com a norma general, s’arriba a la mitja hora o una hora després d’haver-lo pres. 
  4. No perllongar la medicació. S’ha de tenir un especial cura en què la durada del tractament ha de ser la estrictament necessària per fer el ser efecte i no perllongar-lo excessivament. S’ha de buscar un equilibri entre el mínim per curar i la seguretat pel lactant.
  5. Dosi mínima. S’han de fixar les dosis menors possibles per fer l’efecte  desitjat en la mare i a la vegada minimitzar en la mesura dels possibles efectes no desitjats pel nen.
  6. Suspendre la lactància en casos extrems. En última instància, a vegades és necessari interrompre la lactància perquè la medicació que la mare necessita és vital, en molts casos és crònica i els efectes nocius pel nadó són importants. Aquests són casos extrems en els que no hi ha altra alternativa.

Segueix els nostres consells i gaudeix de la lactància materna 😉

Arriba la bronquiolitis ¿Què hem de saber?

Estàndard

Quan arriba el fred i el mal temps, arriben els mocs, la tos i com no … La bronquiolitis.

Que és?

La bronquiolitis és una infecció aguda respiratòria que afecta la porció més petita de la via respiratòria que es troba en els pulmons, és a dir, als bronquíols. Allà es produeix una inflamació que causa una obstrucció de l’entrada i sortida d’aire.

Comença amb un refredat

La bronquiolitis sol començar com un refredat comú, amb mucositat nasal i una mica de tos, i probabilitat de tenir febre. La majoria de vegades no evoluciona a més, però, en altres ocasions, passats dos o tres dies s’observa un empitjorament, amb augment de la tos que cada vegada és més intensa i freqüent. El nen tindrà també una respiració sorollosa, podent escoltar fins i tot un so com un xiulet en respirar. Generalment aquest procés es resoldrà entre set i deu dies, podent persistir una tos durant dues o tres setmanes més.

bronquiolitis-bebe-1755

Afortunadament, la majoria de vegades la bronquiolitis sol ser un procés lleu. Afecta principalment a nens menors de dos anys, però aquells més susceptibles de complicacions són els nadons menors de tres mesos. Tenen risc especial, aquells pares que siguin fumadors, així com els que tinguin germans que vagin a escola o llar d’infants. La lactància materna és un factor protector, per la qual cosa no haver rebut aquesta durant almenys dos mesos també augmenta el risc.

Recomanacions

No existeix un tractament específic per a la bronquiolitis, en ser una malaltia vírica, els antibiòtics no seran efectius, per tant no estaran indicats llevat que es produeixi alguna complicació.El tractament es basa en una sèrie de cures generals:

  • Realitzar rentats nasals amb sèrum fisiològic o amb una solució salina, aspira les secrecions en cas que sigui necessari, així ajudaràs a mantenir el seu nas lliure de mucositats.
  • Eleva lleugerament la capçalera del llit o del bressol del nadó i col·loca’l cap per munt, així es trobarà en una posició que l’ajudarà a respirar millor.
  • Si té febre, administra-li antitèrmics
  • Fracciona les preses, oferint líquids i aliments en petites quantitats i de forma freqüent, per mantenir un correcte estat d’hidratació.

lactancia-materna-bebe-felizAra ja saps tot el que cal saber sobre la bronquiolitis 😉

 

 

Tot sobre els polls

Estàndard

Els polls són uns insectes molt petits que s’alimenten de sang i viuen i es reprodueixen exclusivament al cabell de les persones. Els ous de la femella s’anomenen llémenes, són blanques, ovalades i es fixen fortament a la base del cabell.

ciclo-vida-piojosEls polls són molt contagiosos, no salten ni volen, però es desplacen fàcilment pels cabells secs. La transmissió es produeix per contacte directe, de cabell a cabell o a través d’objectes personals com gorres, bufandes, caputxes, auriculars, pintes…

A continuació, resolem un seguit de preguntes que ens feu molt sovint sobre els polls.

Com els podem detectar?

Els símptoma més freqüent és la picor constant al cuir cabellut i per confirmar-ho cal examinar detingudament els cabells, sobretot a la zona del clatell i darrere les orelles.

tengopiojosQuan cal iniciar el tractament?

En cas de detectar llémenes a prop de l’arrel i/o veure polls adults.

Quin és el tractament per eliminar els polls?

Si realment hi ha infestació activa, utilitzarem el tractament complet d’eliminació i prevenció:

  1. Aplicar al més aviat possible la loció insecticida sobre el cabell sec assegurant que quedi cobert de l’arrel fins a les puntes i deixar-lo actuar durant 15 minuts.
  2. Rentar el cabell amb el xampú, deixant-lo actuar durant 10 minuts i retirar amb aigua.
  3. Eliminar de forma mecànica tots els polls i les llémenes amb el cabell humit i l’ajuda de la pinta de pues fines, rodones i metàl·liques.
  4. Repetir el procediment de l’1 al 3 al cap de 7-10 dies.
  5. Prevenir el contagi amb l’esprai repel·lent de polls, aplicant-lo abans d’anar a l’escola.

ninos-felicesAra ja ho sabeu tot sobre com eliminar els polls i prevenir-los. Si us sorgeix algun altre dubte, no dubteu en feu-nos-el arribar i us contestarem de seguida! 😉

Les dents dels nens

Estàndard

Als pares ens surgeixen moltes preguntes relacionades amb les dents dels nostres fills.

dents

Algunes com: Quan surten? Per què a uns els hi surten més aviat i a altres més tard? Com alleujar les molèsties de les dents? Com iniciar i realitzar la higiene bucal dels nens? Poden tenir càries les dents de llet? les vam respondre en un blog anterior.

Altres com: Què fer si es trenca una dent? El bruxisme (cruixir de dents) infantil pot ser perjudicial per les dents? les contestarem a continuació.

Què fer si es trenca una dent?

Quan hi ha un accident les dents que són més susceptibles de patir un traumatisme són les anteriors. Segons si són dents de llet o dents definitives haurem d’actuar de diferent manera.

Dents de llet:Si el cop provoca la caiguda d’un incisiu, no es podrà substituir. ( No es poden posar peces postisses perquè bloquejarien el creixament de la dent definitiva que hi ha a sota). S’ha de fer tot el possible per conservar la peça que ha patit el traumatisme, encara que estigui ennegrida per la necrosis i controlar-la cada 6 mesos. Si hi ha un absces, s’ha d’obrir, buidar la pulpa i tractar-la periòdicament amb pastes antisèptiques. és fonamental que la dent estigui al seu lloc natural, guardant el lloc a la dent definitiva.

Dents definitives: Sobre tot en els primers anys, quan encara estan en fase de desenvolupament, inclús el més mínim desperfecte s’ha d’arreglar o reconstruir. Si es pot conservar el fragment que ha caigut s’ha de conservar amb la propia saliva del nen, és a dir mantenir-lo a la boca, sense que se l’empsssi. També es pot portar sumergit en llet. L’important és que arribi al dentista que és qui li tornarà a col·locar amb una mica de resina.

El bruxisme (cruixir de dents) infantil pot ser perjudicial per les dents?

Cruixir les dents de llet és normal, gairebé tots els nens ho fan, només en alguns casos quan hi ha un bruxisme excessiu pot fer mal bé la dentadura. Aleshores els pares s’han de dirigir a l’especialista més adequat, com pot ser el pediatre, el psicòleg infantil o en alguns casos també pot ser a l’odontòleg pediàtric ja què el cruiximent també pot estar provocat per un defecte de l’oclusió, és pot tractar amb un aparell dental específic.

Si teniu més dubtes ens els feu arribar i mirarem de contestar-los. 😉