Els 10 mites falsos sobre la caiguda dels cabells

Estàndard

El tema de la caiguda dels cabells genera molta preocupació i al seu voltant s’han creat una sèrie de mites que són falsos. Val la pena conèixer-los perquè no ens enganyin o fem coses que ens puguin perjudicar.

Els 10 mites falsos sobre la caiguda del cabell

1.El que jo mengi no és assumpte del meu cabell: FALS

L’alimentació no influeix directament en la caiguda del cabell, però mantenir una alimentació sana i equilibrada és important per mantenir-se sa per dins i per fora.

2.El meu pare és calb, així que tinc tots els números per ser-ho jo també: FALS

El gen portador de la calvície no té un patró temporal clar: pot saltar-se generacions o succeir-se sense interrupció. A més, contràriament al que s’acostuma a creure, l’aparició de l’alopècia androgènica o calvície comuna en els homes té molt més a veure amb la mare que amb el pare.

3.Fumar no afecta els nostres cabells: FALS

El tabac destrueix els fol·licles pilosos, interfereix en la circulació de la sang i les hormones en el cuir cabellut, i augmenta massa els nivells d’estrògens.

4.Tallar ras els cabells fa que neixin amb més força: FALS

El tall no afecta l’arrel, la base dels cabells. En tallar-nos els cabells eliminem les puntes obertes, això sí, i potser al sortir de la perruqueria notem el cabell més gruixut, perquè és més gruixut a la base. Però si els teus cabells estan malalts acabaran caient, els tallis com els tallis.

5.El xampú per a cavalls atura la caiguda: FALS

Els xampús per a animals estan especialment formulats per a ells i hem de tenir molta cura en usar-los amb humans, perquè alguns fins i tot contenen insecticides i antiparasitaris que poden ser perjudicials.

6.El cabell gras s’ha de rentar el mínim possible: FALS

El cabell s’ha de rentar sempre que estigui brut i, si és necessari, diàriament. De fet, l’excés de seborrea pot afavorir l’aparició d’algunes patologies i infeccions. Això sí, hem de procurar no ser agressius amb el rentat i evitar crear un problema on no n’hi ha.

7.Hi ha massatges que ajuden a frenar la caiguda dels cabells: FALS

Els massatges capil·lars no serveixen per combatre la calvície perquè no es produeix per manca d’irrigació, sinó per factors hormonals i hereditaris, que no es modifiquen amb massatges o amb una estimulació localitzada. Es tracta d’un tractament sense efectivitat demostrada científicament.

8.Si em poso una gorra o un casc em cauran els cabells: FALS

No és cert que usar una gorra de manera assídua impedeixi la correcta oxigenació del cuir cabellut i afavoreixi la caiguda de pèl. El cabell no respira: rep oxigen des del torrent sanguini, no des de l’exterior.

9.Tant l’excés de sexe com l’abstinència produeixen calvície: FALS

Hi ha investigacions publicades que van observar uns elevats nivells de testosterona en subjectes que s’havien abstingut de practicar sexe durant tres setmanes, però no hi ha proves que això tingui una influència directa en la calvície.

10.Els productes capil·lars perjudiquen la salut del cabell: FALS

Els productes tipus tints, escumes, gomines o laques es poden utilitzar amb moderació, i sempre que no es tracti de productes agressius. Millor no abusar dels productes siliconats que s’usen abans de l’assecador o les planxes de pentinar.

caiguda_cabells1

 

 

Cistitis: com la podem prevenir?

Estàndard

La cistitis o infecció d’orina és una malaltia molt comuna, afecta sobretot a les dones entre 20 i 40 anys, però també als homes de més de 50 anys i els nens.

Els símptomes són: dolor i coïssor en orinar, orinar repetidament i tenir sempre ganes d’anar al lavabo. A vegades també comporta una sensació de malestar general i, a vegades, febre. Fins i tot pot ser que notis sensació de fred a l’abdomen o calfreds intensos i altres molèsties.

cistitis_1Com podem prevenir la infecció d’orina?

Seguir una dieta equilibrada i portar un estil de vida saludable poden ajudar a prevenir una infecció urinària. Aquests són els consells bàsics, però què més podem fer per prevenir la cistitis?

  • Relació entre infecció d’orina i vida sexual: Les dones sexualment actives pot ser que pateixin infeccions urinàries de repetició. En aquest cas, cal extremar la higiene íntima de la parella i es recomana orinar abans i després del coit.
  • Educació higiènica i neteja: Una neteja completa de la zona genital i rectal després d’anar al lavabo és fonamental. Cal rentar-se de davant a darrera, per evitar la contaminació de la zona uretral amb els gèrmens que pot haver a prop de l’anus. Val la pena també canviar la banyera per la dutxa diària.
  • No retenir molta estona l’orina: Romandre vàries hores sense orinar pot ser causa d’infeccions. S’ha de procurar anar a orinar cada 3 hores com a màxim durant el dia.
  • Utilitzar roba interior de cotó canviada cada dia: Cal evitar les peces de roba íntima molt ajustades i de teixits sintètics. El teixit més adequat per evitar infeccions d’orina repetides és el cotó. Quan les infeccions es relacionin amb la menstruació, es pot provar de canviar el tipus de compreses que s’utilitzen.
  • Aigua, estrenyiment i vitamina C: És recomanable beure fins a dos litres d’aigua al dia (per orinar més sovint), eliminar el restrenyiment (s’acumulen bacteris al colon que faciliten les infeccions) i consumir molta vitamina C (fa més àcida l’orina i millora les defenses de l’organisme).
  • Iogurt: Els derivats làctics, com el iogurt, ajuden a repoblar amb bacteris benignes el tub digestiu i el seu consum continuat intens (dos iogurts al dia) és molt recomanable per evitar les infeccions urinàries de repetició.
  • Nabius: Els complements alimentaris formulats a base de nabius ajuden a disminuir el número de reincidències dels processos infecciosos urinaris.nabius

La dieta mediterrània: 10 recomanacions bàsiques

Estàndard

Ja hem tornat de vacances, ha començat el nou curs i és el moment en el que ens adonem que hem guanyat algun quilet durant l’estiu. Què podem fer? El més important és no caure en alguna dieta miracle ja que no tenen fonament científic sobre la seva eficàcia i seguretat i en podem patir greus conseqüències de salut.

Abans de començar amb restriccions i prohibicions d’aliments, els experts promouen la dieta mediterrània, que inclou tots els grups d’aliments i que ens ofereix la possibilitat d’escollir què menjar en cada moment.

dieta-mediterraniaLa dieta mediterrània: 10 recomanacions bàsiques

  1. Utilitzeu l’oli d’oliva com a principal grassa d’adició. És un aliment ric en vitamina E, beta-carotens i àcids grassos monoinsaturats que li donen propietats cardioprotectores.
  2. Consumiu aliments d’origen vegetal en abundància: fruites, verdures, llegums, xampinyons i fruits secs. Són les principals fonts de vitamines, minerals i fibra de la nostra dieta i aporten aigua al nostre organisme. És fonamental consumir 5 racions de fruita i verdura al dia.
  3. El pa i els aliments procedents de cereals (pasta, arròs i especialment els seus productes integrals) haurien de formar part de l’alimentació diària.
  4. Els aliments poc processats, frescos i de temporada són els més adequats.
  5. Consumiu diàriament productes làctics, principalment iogurt i formatges. Són excel·lents fonts de proteïnes d’alt valor biològic, minerals (calci, fòsfor, etc) i vitamines.
  6. La carn vermella s’hauria de consumir amb moderació. Les carns processades s’haurien de consumir en quantitats petites i com a ingredients d’entrepans i plats.
  7. Consumiu peix en abundància i ous amb moderació. Es recomana el consum de peix blau com a mínim una o dues vegades a la setmana. El consum de tres o quatre ous a la setmana és una bona alternativa a la carn i el peix.
  8. La fruita fresca haurien de ser les postres habituals. Els dolços i pastissos haurien de consumir-se ocasionalment.
  9. L’aigua és la beguda per excel.lència. El vi s’ha de prendre amb moderació i durant els àpats.
  10. Realitzar exercici físic cada dia és tan important com menjar adequadament.

 

La importància de la flora intestinal

Estàndard

La flora intestinal és bàsica pel funcionament del nostre cos: ajuda a l’absorció de nutrients i forma un ecosistema complexe que s’autorregula i es manté en equilibri. La flora es determina en el naixement, des d’aquest moment el nostre organisme està colonitzat per bacteris procedents de la mare.

La flora de l’adult fluctua al llarg de tota la vida perquè està influïda per una sèrie de factors intrínsecs i extrínsecs. Les principals situacions en les que la flora intestinal es pot alterar són per l’ús d’una teràpia antibiòtica o altres medicaments, per canvis o una incorrecta alimentació (per viatjar a altres països per exemple), a causa de trastorns gastrointestinals, al·lèrgies o intoleràncies alimentàries o també per estrès.

salut_intestinalQuan la flora intestinal es debilita o perd el seu equilibri, poden produir-se alteracions intestinals com diarrea, restrenyiment, baixada de les defenses o una mala absorció dels nutrients essencials.

Què són els probiòtics, els prebiòtics i els simbiòtics?

  • Probiòtics: microorganismes vius (bacteris) que administrats en una quantitat i manera adequada són beneficiosos per a la salut de la persona que els pren i contribueixen a mantenir l’equilibri adequat de la flora intestinal.
  • Prebiòtics: compostos no digeribles que serveixen d’aliment als probiòtics. Ajuden a que els probiòtics puguin desenvolupar-se millor i colonitzar més ràpidament l’intestí.
  • Simbiòtics: productes que contenen probiòtics i prebiòtics. El seu objectiu és assegurar que la flora bacteriana beneficiosa colonitzi l’intestí i es reprodueixi sense problemes.

probiotics

La urticària en el nen: com he d’actuar?

Estàndard

La urticària consisteix en l’aparició aguda d’unes elevacions cutànies de color vermellós que provoquen una picor molt molesta. Si les pressiones amb el dit, aquestes lesions es tornen blanques i pot semblar que desapareixen però broten en un altre lloc. Les lesions es curen en un marge variable de temps, que va de minuts a dies i poden manifestar-se de forma localitzada o estesa.

urticariaHi ha diferents tipus de urticària: urticària al·lèrgica o urticària no al·lèrgica (pel contacte amb l’aigua calenta, per la suor, urticària solar, etc).

La urticària al·lèrgica pot estar desencadenada per ingestió, per contacte o inoculació d’alguna substància. Entre aquestes substàncies al·lergèniques, les més freqüents són: fàrmacs (sobretot antibiòtics), aliments, picades d’insecte, infestació per paràsits, làtex, etc.

Com han d’actuar els pares?

  • Davant d’un primer brot, és necessari observar l’evolució de la urticària i calmar la picor amb una loció de calamina, talc en crema o aigua fresca.
  • Si el nen ja ha tingut altres brots i, per tant, és previsible, cal administrar un antihistamínic al nen segons la prescripció del pediatra.
  • En el cas que s’inflin els llavis, la llengua, les parpelles, etc. caldrà portarà el nen a Urgències.

Les taques: com les puc combatre?

Estàndard

Les taques a la pell són el resultat de la diferent distribució de la melanina i les cèl·lules que la produeixen, els melanòcits. La melanina és el pigment que ens permet protegir-nos dels rajos solars, per tant, en exposar-nos al sol els melanòcits segreguen més melanina.

taquesHi ha molts tipus de taques: pigues, lunars, melanoma, melasma, etc. La més difícil de tractar és el melasma, ja que té una influència hormonal i una sensibilitat al sol extrema. Per tant, sobretot en aquest cas, el tractament ha de ser continuat i prolongat tot l’any.

Com puc combatre les taques?

El més important per prevenir i per evitar que surtin més taques és la protecció solar. Utilitzarem sempre un fotoprotector amb un alt índex de protecció UVB (que és el primer número que s’indica a l’envàs) i també ens fixarem que protegeixi enfront els UVA. També intentarem evitar l’exposició durant les hores centrals del dia i utilitzarem roba protectora (gorros, samarretes, para-sols…) per minimitzar els efectes nocius del sol sobre la nostra pell.

taques2Per eliminar les taques que ja tenim podem fer un tractament despigmentant. El tractament complet consta d’una crema o un fluid antitaques (depenent del teu tipus de pell), un sèrum i una mascareta.

Els resultats es comencen a notar al cap d’uns dies, i aplicant-lo de manera regular podrem guanyar la batalla a les taques! 😉

La tornada a l’escola: pautes per afrontar-la

Estàndard

La tornada a l’escola sempre costa, cal passar uns dies d’adaptació per agafar el ritme. El primer dia hi haurà nervis i potser fins i tot una mica de por. Com ho farem per ajudar al nen a adaptar-se a la nova situació? Us donem unes pautes.

tornada_escola2Pautes per una bona tornada a l’escola

  • Uns dies abans li començarem a parlar al nen del que se li acosta, del que es trobarà i de com ho pot afrontar. Li recordarem que tothom està una mica nerviós el primer dia, també els professors, els cuiners, etc.
  • Remarcarem les coses positives de tornar a l’escola: veure als amics, estrenar el material, participar en esports d’equip, etc. És important per predisposar al nen a estar il·lusionat i amb ganes d’aprendre.
  • És beneficiós que els pares estiguin a casa quan el nen torni de l’escola durant la primera setmana de classe per tal que expliqui les seves experiències, sorpreses i com ho ha resolt ell sol.
  • Si el nen canvia d’escola, és convenient realitzar una visita abans del primer dia per tal que conegui l’espai: la classe, el pati, el menjador,…
  • És convenient establir una rutina a l’hora d’anar a dormir coherent amb l’horari escolar uns dies abans que comencin les classes. El descans nocturn és bàsic, el nen haurà de dormir les hores suficients.
  • Al matí, abans d’anar a l’escola, és important tenir temps perquè puguin esmorzar correctament i anar al lavabo tranquil·lament. Això evitarà possibles problemes de restrenyiment.

tornada_escola